divendres, 3 de desembre de 2010

Aclarim-nos

No és difícil entendre que els partits que han perdut a les darreres eleccions es plantegin les possibles alternatives de futur. És perfectament comprensible.

Ara bé, em sembla que hi ha coses que sonen a un simple “fer volar coloms” com, per exemple, posar en funcionament raons més aviat confusionàries que no aclareixen res de res sinó que més aviat les fan augmentar.

A què ve barrejar el llegat d'Ernest Lluch amb la socialdemocràcia de Josep Pallach?

Tot això i més, Jordi Hereu, ho va deixar anar en l'acte d'homenatge a Ernest Lluch, celebrat ahir al Saló del Tinell, com si tot plegat fos una mena de festival de circ ideològic. Què és el que en realitat proposa? Seria bo que ho aclarís.

Molt més interessant pot acabar sent aquesta mena de relació que sembla que es va establint entre Carod-Rovira d'ERC i el conseller encara, Antoni Castells, del PSC/PSOE.

No és que n'esperi res de concret en un futur immediat, però no deixaria de ser interessant una alternativa sorgida d'aquestes dues personalitats: podrien obrir noves vies.

Aquest país no el tenim pas ni acabat ni determinat, hi ha joc a fer i es pot fer des de diverses posicions.

Aniria bé, molt bé, que les propostes i alternatives que vagin sorgint es facin amb la màxima transparència i serveixin per obrir debats que estimulin la participació ciutadana que prou falta ens fa a tots plegats.

dijous, 2 de desembre de 2010

Els aeroports com a mostra

Estem on estàvem. El govern espanyol pot privatitzar parcialment els aeroports del Prat i de Barajas per simple interès recaptador o per necessitat dinerària que si fa o no fa ve a ser el mateix.

Ara bé, que la societat civil o les institucions pertinents del territori corresponent gestionin els aeroports, res de res. El govern espanyol no es pot permetre perdre el control i l'autoritat.

El control dels ports i dels aeroports són per qui mana a Espanya, i qui mana ho sabem prou bé, és aquesta espècie de crosta conformada per l'aristocràcia andalusa, l'alta burocràcia estatal i les grans empreses monopolístiques, o més ben dit, els elements que conformen actualment el “poder” espanyol.

Fa anys es parlava de la “trilateral” que era una espècie d'ogre , mot aquest que ha desaparegut del vocabulari correcte de la política i de l'economia. Ben segur que deu ser degut a que ara és una realitat i no pas una ficció!

dimecres, 1 de desembre de 2010

Reflexions

Sembla ser que tothom es planteja reflexionar per tal d'encarar el futur: els partits, els uns perquè han guanyat i hauran d'assumir els reptes de governar en temps difícils, molt difícils, els altres perquè han perdut i s'han de replantejar moltes coses. I fins aquí podríem dir que tot és perfectament normal.

Ara bé, massa sovint només es parla de noms, de persones, sense que s'aprecii un debat seriós sobre les ideologies i les estratègies que han resultat fallides. Sembla que un debat a fons molesti a tothom.

Alguns dels debats que s'intueixen semblen preparats per tal de reafirmar lideratges i aconseguir que no es mogui res, o que es mogui el mínim possible.

Els qui hauran d'assumir el govern valdria la pena que tan aviat com sàpiguen la situació real de la Generalitat, parlin clar i expliquin sense gaires dilacions de quin mal hem de morir.

Els qui han perdut seria desitjable que projectessin un full de ruta clar i concret que serveixi per tornar a generar il·lusió.

Tothom té prou feina a fer i cadascú des del seu propi camp caldria que, a més a més, treballés amb visió de país.

dimarts, 30 de novembre de 2010

L'altre "dia després"

Ahir, anava d'eleccions, avui, de futbol i en els dos casos han estat alegries.

Pel que fa al Barça-Madrid va ser tot un espectacle, i un 5 a 0 és un resultat
rodó per aquests tipus de partit.

L'exhibició del Barça durant més de trenta minuts fou absoluta, només existia un equip sobre la gespa. Si els blaugrana no haguessin aixecat el peu de l'accelerador estaríem parlant d'un resultat d'escàndol.

Hi hagué moments concrets del partit que el futbol del Barça era una mena de filigrana practicada pels millors especialistes del món.

Menció especial la mereix Xavi Hernàndez. Possiblement és en aquests moments el millor jugador del món: la seva distribució del joc i de la pilota és genial.

El Madrid va fer tota la sensació d'un equip petit, d'un equip cohibit enfront d'un conjunt en estat de gràcia.

Que es mantingui aquesta situació!

dilluns, 29 de novembre de 2010

El dia després

Les eleccions d'ahir dia 28 han donat alguns missatges clars:

1)La ciutadania vol un govern fort.
2)Els ciutadans han dit prou a experiments: governs d'entesa, tripartits, etc.
3)Els votants han castigat “l'esquizofrènia” d'ERC
4)S'ha vist la grisor i la poca entitat del President Montilla.
5)Els independentistes s'han mantingut, i potser fins i tot han pujat, perquè n'hi ha a CDC, n'hi ha a ERC, i evidentment a Solidaritat i a Reagrupament.
6)El vot espanyolista s'ha mantingut més o menys com estava perquè possiblement hi ha hagut transvasament entre PP i PSOE.

I ara, què?

Governar bé i explicar la situació econòmica real.
Reconstruir el país a tots els nivells.
Fer una clara política de suport a les empreses per tal de lluitar contra l'atur i la crisi.
Aixecar l'autoestima del país.
Plantejar els reptes de futur de l'independentisme amb solidesa i seriositat.

I moltes coses més, però sobretot amb rigor!