divendres, 10 de desembre de 2010

Es pot creure?

Com que em refereixo a Rodríguez Zapatero, la resposta sembla clara, NO.

No és per res, però l'home s'ha guanyat a consciència la fama de mentider.

Ara amb el tema dels controladors aeris, està amenaçant a aquests privilegiats fins i tot amb penes de presó, que segons la premsa, poden anar de tres a vuit anys.

Tothom sap que no passarà res d'això i tot acabarà en foc d'encenalls, perquè els controladors no estan disposats a cedir res de res, ni el sou, ni les condicions, ni deixar de ser un sector professional endogàmic ja que fins i tot controlen l'accés a la professió.

I el pitjor és que tot plegat s'ha anat fent amb el consentiment dels diferents governs espanyols que han acabat convertint aquest sector amb una colla de nens malcriats i convençuts que poden posar a parir a qui vulguin i quan vulguin.

Què farà el govern espanyol en aquest tema? Ja ho he dit, el de sempre, res de res. Ara bé, aprofitarà per repetir tant com pugui que de traspassos de competències dels aeroports a les comunitats autònomes, res de res

dijous, 9 de desembre de 2010

El poder de la Xina

De poders en té molts, per exemple, la població, el desenvolupament econòmic aconseguit aquests darrers anys i possiblement d'altres.

Per tot això encara sorprèn més que un país tan poderós aparenti ser tan feble com per fer les bestieses que està fent en el tema de la concessió del premi Nobel de la pau al dissident xinès Liu Xiaobo.

Tan collat tenen els dictadors xinesos al/s seu/s poble/es que no es poden ni permetre el luxe que un ciutadà pugui rebre aquest premi?

Com és possible que hagin de pressionar a una gran part dels seus estats veïns, dels amics i ex amics, i per què no dir-ho, d'estats que tenen totalment controlats o “satel·litzats” directe o indirectament, a través de relacions comercials subtils, i d'altres formes de xantatge?

Aquest és el capitalisme sorgit de la dictadura comunista. Al final acaba sent allò tan lamentable de “en nom del poble, però sense el poble” i caldria afegir-hi que si cal, a més, contra el poble.

Vergonyós! La lluita per la llibertat, per les llibertats és encara una fita pendent a molts llocs.

dimarts, 7 de desembre de 2010

4, 5, 6, 7 i 8

Suposo que ja coneixeu que volen dir els números del títol: són els dies del “pont de desembre”. Encara que no cal que ens en preocupem, pitjor serà l'any 2011 perquè pràcticament ens passarem tota una setmana de “pont”.

I després diuen que hem ser de seriosos, que no sé què de la productivitat... Però si estem engolits per un Estat Espanyol que és la riota del món sencer, que cada dia que passa fa més vergonya haver-ne de formar part.

Un Estat en el que quatre, o els que siguin, controladors aeris poden posar de potes enlaire, sense cap comunicació prèvia de vaga, ai, perdó, el problema és que estan "estressats", demostra que no és gaire Estat. Ja veurem les sancions que els seran imposades quan s'acabi tot plegat.

L'única forma que tenia el govern espanyol era la militarització?

Entre el desori de les festes, la gran actuació d'aquests “privilegiats corporatius”, i per que no dir-ho, l'actuació mafiosa de la Federació espanyola de futbol en relació al partit Osasuna-Barça, n'hi hauria prou per demanar la independència d'Espanya en relació a Catalunya.

Tinc la sensació que l'Estat espanyol continua sent d'opereta, i a vegades arribo a pensar que enyora les etapes més fosques de la seva història.