divendres, 17 de desembre de 2010

Ciutat Vella

Segons la premsa hi ha hagut acord per crear la comissió d'investigació sobre l'afer de Ciutat Vella de Barcelona.

Diuen que els partits polítics presents al Consistori s'han posat d'acord sobre les regles de funcionament de la comissió, s'ha acotat l'àmbit de la recerca i afirmen que caldrà revisar fins a 45.000 expedients. Tot això està, en teoria, molt bé.

Ara hi ha tants peròs que després de llegir tota la notícia un comença a tenir dubtes, molts dubtes, de fins a on s'arribarà, de si tot plegat quedarà en foc d'encenalls, de si tindrà conseqüències, de si hi haurà responsabilitats administratives i polítiques, en resum, molts més dubtes que certeses.

Voldria creure que aquesta vegada si, que es farà el que cal fer, que es tallaran els caps que calgui tallar, que si han de pagar els polítics hi haurà dimissions o destitucions, etc.

Voldria tenir l'esperança que aquesta vegada es treballarà a fons, s'arribarà a fons i hi haurà conseqüències, però l'escepticisme va guanyant pes a cada moment que passa, i per tant tot pot acabar com sempre; molt de fum i prou!

dijous, 16 de desembre de 2010

Del tot recomanable

Aquest és el cas de l'article publicat al diari AVUI, de 16 de desembre d'enguany, a la pàgina 10, secció “Europa-Món”-Anàlisi, escrit per en Joan Lluís Lluís, titulat ”De la permanència del Front Nacional”.

És un magnífic text, ben escrit, conceptualment clar, tan fàcil de llegir com d'entendre i sense ambivalències.

Tot lligant el tema del Front Nacional, el partit de la ultradreta francesa amb les essències de la França eterna deixa en evidència els perquès d'aquesta patètica mitologia francesa que l'està convertint en el gran ridícul europeu del moment.

Amb ben poques paraules, l'escriptor rossellonès, deixa en evidència aquesta França que viu encara de fantasies imperialistes, de projectes de domini cultural, en resum, de la “grandeur” de sempre. Sembla que no s'adonin mai que tot això ja fa molts anys que va passar de moda. Realment els costa copsar la realitat dels nous temps, on simplement són un més i amb prou feines.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Hereu i les parades

Retorna el problema de les parades de la Rambla de Barcelona, més ben dit hauríem de dir que, l'alcalde Jordi Hereu, recrea el que ell va iniciar.

Tothom, sembla que està d'acord, que s'han de treure els animals, encara que això no és veritat del tot perquè hi ha molta gent que estaria perfectament disposada a que es mantinguessin els animals a la Rambla i, si pot ser, que s'eliminessin altres tipus d' “animals” com per exemple, carteristes i " timadors".

Però el Sr. Hereu es veu que cada vegada té menys feina i n'ha de crear de nova. Sembla que, a part de reconvertir les parades en venedors d'artesania i llaminadures, ara el darrer acudit de l'home és eliminar-les del tot per fer de la Rambla un passeig. Com si no ho fos ara!

Posats a fer bestieses i provocar despeses innecessàries a Déu i sa mare, seria convenient que el Sr. Hereu s'estigués quiet i deixés a la gent en pau.

Encara haurem de témer que convoqui un referèndum sobre les parades de la Rambla. Aquest alcalde és capaç de tot!

Pel poc temps que li queda en el càrrec, no podria estar tranquil i no emprenyar i preocupar a tothom?