divendres, 31 de desembre de 2010

Felicitats, però, pensem...

Avui s'acaba l'any 2010. Són les 7 del vespre. Aquí, al barri, el carrer té una tonalitat estranya, fosca, amb molt poca gent al carrer, com si fos un temps indeterminat, entre dues coses, el dia normal per un costat, i per l'altra aquest espai del canvi d'any que cadascú mira de passar més aviat com pot que no pas com vol.

He estat una llarga estona en una església i encara que hi havia una mica més de xivarri del que és habitual, perquè hi havia un grupet de joves fent-hi gresca, m'ha anat bé. He pogut estar en silenci, resar una mica i demanar per diverses persones. Al sortir he pensat que en canvi no havia donat gràcies. Ho he fet pel carrer, camí de casa.

No sóc gaire festiu en el canvi d'any. A més estem sols, en tenim dos a fora, l'un a Mèxic i l'altra a Argentina i en dates així, malgrat l'existència d'Internet, de l'Skipe, del correu electrònic, resulta una mica “heavy”.

Afegint-me als bons desitjos generals d'avui, demano a Déu que vetlli especialment pels que estant sols, per tots aquells que hauran de dormir aquesta nit als “caixers” de les entitats financeres, per la gent deixada al recer de les residències de gent gran, pels malalts i la gent hospitalitzada. Per tots aquells als quals els serà difícil celebrar el traspàs del 2010 al 2011.

I sobretot tinguem-ho present i pensem en ells.

Bons desitjos per a tothom, però especialment per als qui més els cal!

dimecres, 29 de desembre de 2010

Després de la visita

Ahir al matí vàrem tenir l'oportunitat de visitar el temple de la Sagrada Família i poder veure'l tal com està ara. La visita era col·lectiva i teníem una guia especial pel grup, que ho va fer francament bé, fins i tot en el sentit de deixar-nos el suficient temps lliure per acabar de completar el recorregut.

La Sagrada Família, on per cert ens vàrem casar a la cripta l'11 de juny de 1.965, no el tenia fixat com el “meu monument de Barcelona”, doncs aquest lloc més aviat l'ocupa Santa Maria del Mar que em té robat el cor des de fa molts anys, o el Monestir de Pedralbes però, malgrat tot, he de reconèixer que ahir després d'haver fet el recorregut, encara que no el completàrem perquè no tinguérem temps de pujar amb l'ascensor a les torres, em va colpir, em va emocionar.

Després d'haver visitat el que en podrem dir l'obra civil de Gaudí com per exemple la Pedrera, la Casa Batlló, etc. resulta difícil no interpretar la seva obra com la d'un geni, o potser un visionari, o bé les dues coses a la vegada, que es deuen complementar

Hi havia moments de la visita que només hi trobaves a faltar una mica de silenci ambiental i que s'omplís de música de J. S. Bach, amb el Magnificat, per exemple.

De ben segur que és demanar massa per una simple visita.

dilluns, 27 de desembre de 2010

Nadal i Sant Esteve

Han passat aquestes dues festes, tres nanos petits ho han alegrat força. El nét, a prop dels vint anys, m'ha dit amb tota claredat que no volia recordar-me com un avi trist.

Però hi ha tristeses difícils de superar, i l'absència de dos dels fills, un a Méxic DF i l'altre a Buenos Aires són dures, molt dures...

La relació establerta casualment amb un romanès que, segons les seves paraules ha vingut a treballar uns dies a Barcelona i s'ha trobat que no hi havia feina, i estava recollint diners pel viatge de tornada al seu país m'ha fet present l'altra cara de la moneda d'aquestes festes. L'hi he donat el que li faltava pel bus fins a Romania.

Pots dubtar de la veracitat de la demanda, pots dubtar de les seves explicacions, pots dubtar de tot el que es vulgui, però s'arriba a un punt en que la decisió és teva i de les persones de més a prop teu, la dona, la Teresa. Finalment l'home ha aconseguit el que li mancava per retornar a casa seva.

Que tingui un bon viatge i es pugui retrobar amb els seus! Nadal i Sant Esteve