En principi sembla que ben poca relació deu haver-hi entre les dues nacions, i així és, però resulta que a “Les cares de la notícia” del diari AVUI del 20 d'abril apareixen dos breus, un per a cada país, junts.
El primer fa referència a Baixar al-Assad, president, bé, diguem-ho pel seu nom real, dictador de Síria, que ha donat ordres de disparar a l'exèrcit contra el seu poble, i hi ha diversos morts. Diuen que ha fet un pas endavant derogant la llei d'emergència que va imposar el seu pare, un autèntic assassí, l'any 1.963.
A l'altra banda, a Cuba, Raúl Castro, torna a proposar reformes, però evidentment sense tocar res del Règim, ni dels seus fonaments. Saben que el país s'ensorra, que l'economia cubana fa figa, que la societat cubana està feta pols, però no donen llibertat, llibertats que permetin al poble cubà sortir-se'n.
Tant a Síria com a Cuba el que els cal és llibertat i democràcia, la resta són punyetes. Els dictadors haurien de fotre el camp, abans que no acabin morts pels seus pobles. El que sembla clar és que marxaran matant, i matant al seu propi poble si els cal, simplement per defensar els seus privilegis i els seus calés.
0 comentaris:
Publica un comentari