...no és més que por. Aquesta estrofa de la cançó de Raimon l'he recordada sovint, tant durant el franquisme com ara, en plena democràcia postfranquista.
Nosaltres, els de la setantena, som fills de la por, del silenci, ho portem incrustat a la pell, forma part de la nostra personalitat i difícilment ens ho podrem treure de sobre.
Per això ens costa tant de creure que amb un simple procés democràtic podem aconseguir la llibertat com a poble.
Bé, cal reconèixer que, ara per ara, només hem aconseguit una consulta no vinculant amb una participació d'una mica més del 20% a Barcelona.
Anirem veient a poc a poc, quins camins s'albiren, quines rutes se'ns proposen, quins lideratges ho encapçalen, quines propostes es fan a la societat, etc.
Podria ser que prevalgui la “pau” a les incerteses, que s'imposi l'ordre a qualsevol tipus de risc, podria ser...
Una gran part de les respostes les tenen les generacions més joves!
0 comentaris:
Publica un comentari