divendres, 20 de maig de 2011

Indignats ...


Tan poc indignats estem que diem que els partits polítics no serveixen i ens quedem tan tranquils?

Tan poc indignats estem que afirmem que els sindicats no serveixen per res i que estan venuts i no ens sindiquem?

Tan poc indignats estem que retornem a allò tan clàssic d'afirmar que estem contra el sistema i no sabem ni definir-lo?

Tan poc indignats estem que tornem al missatge simplista que acaba no dient res de res?

Voleu dir que no es torna a allò de l'adolescència d'estar contra tot sense saber el per què?

Abans era la trilateral, ara és el sistema. Voleu dir que aquest moviment no acabarà com ha començat, en foc d'encenalls? O serà un nou moviment a l'estil de “Aturem la guerra”?

O es mantindrà, anirà fent passes endavant, i els seus membres més destacats acabaran, els uns fent carrera política i els altres fent acció directa?

Hi hauria una altra via: la regeneració de partits i sindicats, l'aprofundiment democràtic tant de tipus general com a dins els partits. Difícil, sí, certament, però és possible. Els altres camins poden portar a un cert feixisme!

Ara per ara tot plegat sembla molt ingenu, però els ous de la serp es van incubant als llocs més inversemblants i no es nota.

7 comentaris:

  1. Anònim20/5/11

    Tan poca dignitat ens queda que ens fan veure que la crisi és cosa de tots i ens ho creiem?

    Tan poca dignitat ens queda que ens "furguen" la conciència amb allò de que "hay que arrimar el hombro" i hi accedim convençuts?

    Tan poca dignitat ens queda que, mentre veiem augmentar el nombre de persones aturades dia a dia (i recordem que totes elles són persones, NO Números) i ens tranquilitzen, asegurant-nos de que no arribaran a ser no se quina quantitat, ens ho creiem i accedim contents a passar pel sedàs dels Eres temporals i les retallades salarials, amb el consol de que "home, si més no tenim feina"?

    Tan poca dignitat ens queda que consentim impassibles tot un seguit de retallades socials, en educació i sanitat per exemple?

    Tan poca dignitat ens queda que, després de que ens hagi tocat tocat haver de responsabilitzar-nos de la maleïda crisi "sin comerlo ni beberlo", ens quedem com si res davant el fet de que, en tot aquest temps, l'unica mesura real adoptada hagi estat el rescat dels bancs?

    I tot això, no ho oblidem, entre escàndol i escàndol, ja es digui Gürtel, Cas Palau o Malaya.

    ResponElimina
  2. Tinc  certa edat, però ja fa molt que penso que no anem pel mal camí. La falta de normes moral o ètiques , que an anat imbuint tot el sistema de corrupció , immoralitat,despreci pel ciutadà, des de el 'pelotazo' dels primer governs fins al desabell actual on 'tot s'hi val' per fer-se ric. Polítics, alcaldes, banquers, i càrrecs intermitjos . Tot-hom hi suca al suor dels que treballem honradament. Dons tot això te d'acabar, us demano si us plau que no quedi aquí el moviment, que s'organitzi i s'ompli de contingut i programa per tirar endavant .
    Vagin dons per endavant algunes idees per tenor en compte :
    1- Seguir la mateixa legislació que tenim, per canviar-la.
    3- crear una associació per tenir continuïtat.
    2- Per que arribi una proposició de llei al parlament calen xx firmes.
    dons comencem per les següents a veure si els nostres diputats són capaços de votar-hi en contra al parlament.
    a- Reducció d'un 10% dels seus sous, tan a diputats com Senadors alcaldes, ministres, consellers, directors generals, etc.. tota la piràmide fins a arribar las funcionaris que ja els han abaixat (com a la resta de nosaltres, recordeu que ells no s'han baixat ni un duro). limitar per llei els seus ingressos totals anuals, suprimir les dietes (duplica o triplica el seu sou, si tenen despeses de transport etc.. que presentin factura i després se'ls aboni ) i els pagaments per assistit a reunions, (com la resta de mortals això esta incloit al seu sou). I que tot això sigui publicat i controlat per la societat - periodistes i per la mateixa judicatura. Declaració del patrimoni al entrar i al sortir del càrrec (de tots els abans esmentats), i control de la seva funció, nomenaments a familiars, adjudicacions a empreses, tot public i controlat per censos de comptes, a l'abast de public, periodistes, judicatura i publicat al DOC.
    b- exigir una llei electoral diferent, sense cap mena de 'trava' pel els partits petits.. LLISTES OBERTES (semblant al sistema angles), això podria acabar amb el clientelisme borregueril a on els diputats voten el que els i diu el cap de grup. en definitiva creant una oligarquia.
    C- Llei de regulació de les gran empreses. multinacionals i Bancs.
    Regular per llei les comissions màximes que poden cobrar. Vigilar la seva inversió de risc, pel propi govern i sempre publica. Regular per llei el màxim a cobrar per als càrrecs, consellers etc... A la fallida d'un banc, reemborsar d'un fons creat al cas, als impositor, però no 'salvar' al banc. quan un banc entri en situació de rics, els seus consellers , directrius alts càrrecs passin a cobrar el sou mínim interprofessional.
    d-Tot això no serà possible si aquestes mides 'econòmiques' no s'estenen a nivell Europeu, com a mínim, caldrà dons:
    e- Contactar amb altre grups semblants a Europa i estendre les mides a nivell general Europeu. Cas contrari ens situaria en desaventatja econòmica la nostre medi. per altre banda, Europa i la seva 'societat del benestar? (en realitat qui es troba realment be amb aquest sistema) s'en anirà a norris empobrint a tots i acabant en una oligarquia.
    SIUSPLAU SEGUIU ENDAVANT.
     
    Si es crea l'esmentada associació, compteu amb mi enricno@ymail.com

    ResponElimina
  3. Anònim21/5/11

    Com bé dius hi ha qui porta tota la vida indignat, sense saber per què o contra què. Indignats perque volen una vivenda que no volen pagar. Indignats perque les feines no són bones (totes) i per això no treballen. El nostre sistema està ple de paràsits....podrit de polítics podrits.....certament....però tambè hi ha indignats parasitant el sistema.....fora bo no oblidar-los.....

    ResponElimina
  4. Anònim21/5/11

    Sí, Jesús, els sindicats no serveixen gairebé per a res, tal com estan estructurats actualment. No hi ha com ser dels sindicats per veure els problemes des d'un lloc convenientment resguardat. Per això és que la gent està indignada, indignada contra la societat que tolera l'actual estat de la societat. I el més trist és que no hi ha cap partit ni cap sindicat que se'n pugui apropiar.

    ResponElimina
  5. Anònim23/5/11

    TOTALMENT D'ACORD.

    Teresa

    ResponElimina
  6. Anònim23/5/11

    Gràcies per NO publicar el meu comentari!

    ResponElimina
  7. Anònim19/6/11

    INDIGNATS!

    Indignats, un terme que alguns utilitzen incorrectament per tal de desprestigiar un grup que estan indignats, però no ho són. Alguns volen jugar amb el llenguatge, manipulant, diuen que són indignats, hom no pot ser indignat perquè això significa que sempre està indignat, volen donar a entendre que ho està pel simple fet de donar la contrària, per fer-se veure. En canvi, nosaltres no ho som d'indignats, nosaltres ho estem! Estem indignats ara, i per això lluitem, per no estar-ho demà. Alguns creuen que ens agrada estar indignats, ho veuen com una cosa divertida; però realment no en té res de graciós estar indignat. Estem indignats perquè la situació actual, en tots els nivells, polític, econòmic i social, és realment desastrosa.
    El sistema actual és un sistema apedassat, un sistema antic, no actualitzat, i amb greus mancances per una societat com la d'avui en dia. Un sistema que es va deteriorar i s'hi va ficar un pedaç, més tard si va fer un forat i s'hi va tornar a ficat un pedaç, al cap d'un temps s'hi va fer una esquerda i s'hi van ficar dos pedaços més; i ara? Ara que tenim? Doncs ara tenim un sistema fet a base de pedaços, un sistema totalment insostenible que perd aigua per tot arreu.
    Davant d'això, des del punt de vista dels indignats, ara el que cal és una solució, i l'única solució viable és deixar de banda aquests pedaços sobre pedaços, i construir un nou sistema, en el qual no hi manqui tot allò que hi manca en l'actual.
    Alguns (polítics, responsables econòmics, ciutadans), veuen aquest punt de vista massa radical, i opten per posar més pedaços damunt de pedaços; però cal aconsellar que s'hi es continua manteninint gaire més aquest sistema, serà cosa de pocs anys que rebenti de forma inesperada i brutal: aleshores els pedaços no serviran de res, i tots en sortirem esquitxats.
    Per tant, per una vegada a la història cal que les autoritats polítiques i econòmiques escoltin, escoltin aquells que en nom de la Terra, aquells que en nom de la Llibertat i en to de pau demanen mesures, demanen un canvi, un canvi de sistema, una reestructuració a nivell global.
    Els indignat anirem augmentant dia a dia; escolteu-nos! Abans que sigui massa tard.

    ResponElimina