dimecres, 4 de maig de 2011

"La Vanguardia"


Ha arribat, al final, tenim el diari en català, ja era hora!

La Vanguardia ens ha acompanyat, de grat o no, molts i molts anys, a casa, perquè els pares hi estaven subscrits, fet aquest que no he acabat d'entendre mai del tot.

Encara que és veritat que per nosaltres, els nanos que avui en dia en tenim més de 70,
durant molt de temps La Vanguardia va ser l'únic mitjà de comunicació a través del qual podíem veure el món. De les lectures del diari en deduíem i ens interessàvem pel que passava.

Per mi, en concret, i sense haver trepitjat encara cap escola, em va servir per aprendre a llegir, evidentment sense metodologia ni sistema, sinó per simple curiositat. Encara avui recordo les memòries de Winston Churchill com una de les seccions que m'atreia especialment.

La mare, que en teoria no sabia llegir, era una habitual del diari, i a mi sempre m'ha quedat la sensació que en realitat llegia, que treia l'entrellat de les notícies. Parlar d'aquest tema sempre em fa aflorar els sentiments, no hi puc fer més! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada