divendres, 14 de gener de 2011

El llibre

Diu la premsa que el bocamoll de Joan Ferran ha escrit un llibre que no penso pas comprar. Tinc pendents lectures de Tony Judt molt més interessants, evidentment.

No cal llegir el que ja sabem per les seves participacions a tertúlies radiofòniques i les seves diatribes exposades per mitjans diversos. No cal fer un esforç supletori.

El que si que estaria bé és que algú fes un llibret sobre l'ínclit Ferran, les seves accions de fa anys, el temps que va estar a la presó, com va aprofitar l'amnistia i d'altres coses del mateix estil.

No és pas per ànsies de passar comptes amb el personatge, però no estaria gens malament saber d'on procedeix el polític i quines són les fonts que ha mamat
el senyor de la “crosta”. Certs comportaments, tan personals com col·lectius, ajudarien a conèixer com realment és la persona al·ludida.

Conèixer els antecedents de determinades persones que s'han dedicat a “fustigar”, quan no a insultar i calumniar a tothom, és un complement necessari per entendre alguna cosa.

Repeteixo, estaria bé descobrir Joan Ferran!

dijous, 13 de gener de 2011

Preparem-nos

El proper mes d'abril els ciutadans de Barcelona serem convocats a votar per dir com volem el nostre país, si el volem sobirà o que segueixi sent depenent d'Espanya com fins ara. Evidentment sabem prou bé que el referèndum serà formal, o sigui que no tindrà repercussions reals.

Malgrat tot seria important que hi hagués una bona participació i que pogués sortir un resultat clarament favorable a la independència.

Barcelona és la capital de Catalunya, és la que fa o hauria de fer d'avançada, i deixar-se de collonades com la capital del disseny, la capital turística de la borratxera o la capital del “furt de la Mediterrània”.

Un bon resultat a Barcelona, i una gran participació ciutadana serien passes de gegant vers aquest camí imprescindible cap a la independència.

Està a les mans dels barcelonins i les barcelonines. Aprofitem-ho.

dimecres, 12 de gener de 2011

Quina sorpresa!

A vegades hi ha notícies que són sorprenents i, curiosament en aquest cas, simptomàtiques de coses molt més profundes.

Resulta que ara i per llei les quotes a les Cambres de comerç i indústria seran voluntàries i no obligatòries com fins ara. Ja era hora que es fes aquest pas.

El més sorprenent és que els grans defensors de l'obligatorietat siguin precisament els sindicats. Genial! Aquesta si que no me l'esperava: els sindicats defensant l'obligació de l'afiliació dels empresaris a les cambres. Que baixi Déu i ho vegi.

Que els sindicats ja fa temps que resulten patètics no és cap sorpresa, és més aviat una simple constatació. Ara que arribin a aquest extrem, francament, és que no m'ho acabo de creure.

La quota ha de ser voluntària, perquè voluntària ha de ser l'opció d'afiliar-s'hi. Que les cambres defensin el seu estatus fent bona feina i que facin un bon servei. Que es moguin, senzillament amb uns esquemes oberts, els mateixos en que s'han de moure empresaris i treballadors i, si us plau, que deixin el franquisme sociològic com el que hauria de ser: una desgraciada etapa de la història d'aquest país.

dimarts, 11 de gener de 2011

Reaccions

L'anunci de la nova treva d'ETA ha tingut reaccions ben diverses, com era d'esperar.

Les reaccions van des d'un cert escepticisme fins a la més absoluta desconfiança. Aquest és el cas del PP, i ben semblant encara que diferent en la forma, ha estat la del PSOE.

En aquest tema cal desconfiar per principi de les reaccions dels possibles afectats per la treva, per exemple, Pérez Rubalcaba és prou florentí i maquiavèl·lic com per dir una cosa i la contrària al mateix temps i quedar-se tan tranquil. L'home és així i la seva intel·ligència li permet desenvolupar aquests tipus de jocs de paraules als quals és tan afeccionat.

És ben possible que hi hagi de fa temps converses entre el govern i ETA i que de fet s'estigui preparant l'escenari per a una treva definitiva i per a la “normalització” de la vida política basca, tot facilitant la tornada a l'activitat política de l'esquerra abertzale. Seria el normal per acabar amb una situació antidemocràtica que impedeix que uns 200.000 ciutadans d'Euskadi es quedin sense poder votar, elecció darrera elecció.

Aquesta situació cal acabar-la definitivament per tal de superar l'atzucac de la política basca. Fer-ho és possible, i relativament fàcil en aquests moments.

dilluns, 10 de gener de 2011

Bona noticia

Encara que no és habitual de tant en tant es produeixen notícies positives fins i tot en el terreny de la política.

Ara toca al Sudan, i la gran notícia és que finalment es podrà resoldre un conflicte a través de fórmules democràtiques perquè a hores d'ara ja estan votant per determinar la decisió d'una part del que era fins avui l'estat unitari del Sudan.

Que finalment un conflicte que ha costat molts i molts morts pugui acabar amb un acte de democràcia és un fet que ens ha d'encoratjar doncs demostra que la democràcia segueix sent la millor fórmula per dirimir determinats problemes. I encara més els temes de sobirania i de qüestions nacionals, per dir-ho d'alguna forma.

Benvingut sigui el probable nou estat i que pugui representar un pas més vers la pau en una zona geoestratègicament important del món musulmà. Cal desitjar que puguin viure com a bons veïns, musulmans i cristians, que prou falta que ens fa a tots plegats.

Les flames per encendre odis arreu ja hi ha prou gent que les cuida i les alimenta.