dijous, 20 de gener de 2011

Si és veritat...

El “breu” de Desclot-Vicent Sanchis del diari AVUI, de 20 de gener, potser caldria ampliar-lo. Ell mateix o algú altre amb coneixement de causa perquè el tema s'ho val.

No és el primer cop que em plantejo la problemàtica dels costos universitaris, de qui els paga i dels rendiments que se'n deriven.

Avui en dia, que tot té els seus costos, s'hauria d'avaluar de forma pública i clara el que val cada cosa i qui ho paga i a càrrec de qui va la despesa. Caldria, sense cap mena de dubte, fer aquestes avaluacions.

El que no té cap sentit ni l'ha tingut mai és que es consumeixi el diner públic i n'acabin treien profit els més ganduls o els més penques.

El diner que és de tots, i més en temps de crisi, ha de ser gestionat amb criteris d'eficiència i també de rendibilitat.

La universitat, les universitats, no poden ser una fàbrica de despesa inútil, doncs això acaba sent una gran estafa per a la societat, i per cadascú de nosaltres.

dimecres, 19 de gener de 2011

Lluís Manzanal

Ens ha deixat. Sabíem que estava greument malalt, però malgrat tot esperàvem una intervenció quirúrgica de la qual, normalment, esperes que... Ho sabíem, però no comptàvem que el desenllaç fos tan ràpid.

CDC, i més concretament CDC-Les Corts perd un dels seus activistes municipals més destacats en uns moments en els que podia haver continuat demostrant la seva vàlua en aquest àmbit.

Ens vàrem conèixer com a pares d'alumnes de l'escola Barrufet de Sants. Després vam coincidir en el PSC (R), el Reagrupament de Josep Pallach, a l'agrupació de Sants-Les Corts. De tot això ja fa molts i molts anys. I ens vàrem anar retrobant de tant en tant fins acabar coincidint a CDC.

Em queda el record de com es sabia moure amb els comerciants del barri amb una franquesa i una empenta que per mi, que sempre m'haig de pensar les coses dues o tres vegades, em sorprenia. Francament trobarem a faltar la seva constància, el seu treball.

Des d'aquí m'agradaria donar el meu suport a la família, als amics, i a tota la militància de l'Agrupació.

Lluís, descansa en pau.

dilluns, 17 de gener de 2011

Ofensiva centralista!

La premsa ara parla d'una ofensiva centralista, com si això fos una sorpresa. Voleu dir que és un fet excepcional? Voleu dir que això és una notícia?

Tot això no és res més que la normal política del govern espanyol, tant si els temps són de bonança com si no ho són.

Hi ha dos llenguatges prou coneguts. Un és el del PP, abrupte i directe i que sempre té al seu costat els que podríem dir-ne extremistes de la dreta: periodistes concrets, tertulians i tota la “brunete mediática” que fan de “vanguardia rojaygualda” sempre ben activa i activada amb les corresponents subvencions quan cal. L'altre front teòricament més educat i formal que es correspon al PSOE i que no deixa de dir el mateix amb diferents noms, com “armonización”, excessos de la despesa autonòmica, "despilfarros" de tot tipus, i tot el que vulgueu, doncs quan s'hi posen mai es queden curts.

La resposta per part nostra? Heus aquí la qüestió, suau sempre, moderada amb les formes, sense cap insult. Només faltaria!

La pregunta de fons seria menys retòrica, seguim fent el què hem de fer? Plantegem les coses i les accions amb sentit de país? Sabem fer els nostres plans, al marge de les seves accions? Tenim clar el què hem de fer, quan hem de fer-ho i com ho hem de fer?