dijous, 27 de gener de 2011

Una altra recomanació

Concretament l'article que publica avui en el diari ARA, Ferran Sáez, a la pàgina 33 amb el títol de “El mur magribí no caurà”.

Una molt bona exposició del tema, perfectament emmarcada i amb criteris clars i concrets. Per dir-ho d'una altra forma, amb l'estil característic de l'assagista.

Remarco la síntesi que trobo que reflecteix molt bé el contingut de l'article esmentat.

Diu: “Els valors democràtics no tenen res a veure amb un règim polític o legal. Són valors que només floreixen després d'un llarg procés”

Em sembla que prou bé que ho sabem els catalans que hem hagut de suportar el franquisme, la transició i... I malauradament encara som en aquest llarg procés del qual parla Sáez.

dimecres, 26 de gener de 2011

Lògic

El President Jordi Pujol ha fet un pas endavant, penso que realment important.

A través de l'editorial setmanal que publica a la pàgina web del seu Centre d'Estudis fa un pas més a favor de l'independentisme, més que res pel camí sense sortida a que condueix la via autonomista.

Les dues frases que remarca la notícia a l'Avui de 26 de gener, són prou simptomàtiques de la visió actual de Pujol:

1. “Si algun canvi hi pot haver, és més fàcil que sigui per a mal que per a bé.
L'alternativa ara només podria ser la independència”.

2. “Durant anys el nacionalisme català majoritari no ha estat independentista. Tenia
arguments. Ara ja no en té”.

És difícil dir tantes coses en tan poc espai. Pujol reconeix la impossibilitat d'encaixar Catalunya dins una Espanya democràtica, respectuosa amb Catalunya i els catalans. En el fons el dilema és tan bèstia com sempre: llibertat i per tant independència o simple submissió.

Fotut, però ben real!

dimarts, 25 de gener de 2011

Les "caixes"

Cal llegir, i francament el recomano, l'article de Jaume Terribas al diari AVUI, de 25 de gener d'enguany, a la secció “Anàlisi” titulat: “Catalunya sense caixes?”.

L'autor és economista, però a més a més aporta experiències concretes que donen un valor afegit de gran importància sobre les caixes catalanes, i del món financer de l'Estat Espanyol.

Algunes de les seves experiències són claus per entendre aquest món que sovint a d'altres se'ns fan notòriament difícils.

Una persona que ha estat treballador de “la Caixa” durant molts anys, que ha fet d'inspector del Banc d'Espanya, que té un clar sentit de país, que ha treballat per Catalunya des de diversos camps, començant pel sindical a través de SOC - Solidaritat d'Obrers de Catalunya-, té tota una sèrie de claus que poden ajudar a entendre determinades qüestions d'aquest camp.

És per tot això i per una confiança personal en la seva integritat i en la seva vàlua professional que fan molt recomanable l'article esmentat. És per tot això que el recomano. Val la pena!

dilluns, 24 de gener de 2011

Funeral

Fa una estona hem tornat del Tanatori de Sant Gervasi després de la misa-funeral celebrada per a David Martínez Madero, cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, mort d'un infart a l'aeroport de Milà, a la Llombardia.

Hi havia molta gent, i es notava que era apreciat i estimat. El capellà oficiant ha estat francament bé, fins i tot en alguns moments ens ha fet emocionar. Molta gent ha combregat.

Al final tenies la certesa que realment havia marxat una bona persona, un d'aquells que són, o més ben dit han estat, la sal de la terra.

No és el primer cop que tinc la impressió que se'n van els millors, malgrat ser conscient que això no és veritat, que la mort ens acaba anivellant a tots però això no treu que en determinats casos unes morts et colpeixen molt més que altres i t'arriben a sacsejar amb molta més força.

A més, pensar que només tenia 47 anys i que encara podia donar molt de si ho fa més colpidor.

David, amb tot el que hem sabut de tu, de ben segur que Déu et tindrà ben a prop seu.

Un bon viatge de part nostra, i principalment de part de l'Oriol.