divendres, 18 de febrer de 2011

Què més vol?

El Sr. Francesc Camps, perdó, Francisco o Paco, però mai Francesc, no tinc cap ganes d'ofendre al personatge, ja té un nou trofeu de caça: TV3 no es veu al País Valencià. Ai! altra vegada m'heu de dispensar, Comunitat Valenciana.

No és l'únic polític impresentable que tenim per la Mediterrània perquè entre un Berlusconi i un Camps no sé si hi ha gaires diferències. Bé, el primer sembla que li agraden, potser massa i tot, les dones, fins i tot les menors. El segon no ho sé, però la pinta que en general fa és ben anguniosa i no pas pels excessos del president italià.

El País Valencià i Itàlia semblen compartir un cert sentit de fastigueig en relació a la política, i en canvi mantenen una gran capacitat comercial i de desenvolupament econòmic. No té res d'estrany que excel·leixin en altres camps, quan veuen els dirigents que tenen!

Ara per ara el que queda clar és que el liberalisme que exhibeix el Sr. Camps, de tant en tant, és simplement d'aparador, o si voleu, instrumental.

Podrà seguir amb els esquemes corruptes que tant el persegueixen des de fa temps.
Que pot acabar sortint-ne tan “innocent” com sempre, potser si, però els dubtes cada dia es van i s'aniran intensificant.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Ja sap on s'ha posat?

Suposo que Brian Currin coneix prou bé la situació a Euskadi i a l'Estat Espanyol, que sap perfectament la història del franquisme i tota l'evolució de la transició espanyola.

Ha de saber que per desgràcia el dictador Francisco Franco va morir al llit, que va començar i va acabar matant, i que va estar al poder més de trenta cinc anys.

La tan “alabada transició” va ser més aviat el gran perdó per als franquistes, i va representar un accés generacional que va poder substituir el franquisme tot respectant el que els franquistes havien aconseguit, sense anar gaire a fons en pràcticament res.

El senyor Currin, a qui li desitjo tots els èxits possibles, no es trobarà pas un camí planer, sinó més aviat costerut i ple de viaranys enganyosos.

Haurà de tenir molta paciència, molta serenitat i molta sort.

Els hereus de Franco, siguin per la dreta o per l'esquerra, no han desaparegut del tot.
Segueixen estan ben presents a la maquinària de l'estat espanyol i acompleixen les ordres que els passen. La independència dels poders a Espanya ni funciona ni ha funcionat fins ara.