divendres, 25 de febrer de 2011

Inesperat

Fa uns dies el meu fill gran em va preguntar per què sempre escric sobre notícies de premsa. I va afegir que podia escriure sobre mi mateix, sobre els meus sentiments...
Em vaig quedar glaçat, em va sorprendre, no vaig saber què dir.

Avui, que hem sortit amb la Teresa a fer una sèrie d'encàrrecs, malgrat el dia que fa, el bé que s'està prenent el sol, malgrat la llum que irradia tota la ciutat, el meu estat d'ànim no m'hi ha acompanyat gaire.

L'absència de dos fills, un a l'Argentina i l'altre a Mèxic, em pesa molt, a més amb la sensació que puc trigar molt a tornar-los a veure. Sóc perfectament conscient que la vida dóna molts tombs, però... I ni Internet, ni l'Skype, ni el telèfon no solucionen el problema ni la llunyania.

Certament, hauria de superar aquest estat d'ànim, bàsicament pels que tinc a prop meu i m'estimen, però com fer-ho? M'hi haig de posar. Possiblement només depèn de mi.

Dispenseu el rotllo pseudoexistencialista!

dimecres, 23 de febrer de 2011

23-F

He seguit una mica algunes tertúlies i determinats articles sobre el 23-F i francament me n'he cansat.

Per un costat tenim els records d'alguns que hi varen participar, la major part des de formes més aviat tangencials. Per un altre costat s'expliquen com determinats personatges van viure aquells moments.

Ara bé continuem sense saber, i a aquest pas em sembla que ho seguirem ignorant per molt de temps, el paper del Borbó, les llargues hores que vam passar sense notícies, i quins van ser els pactes autèntics entre la Casa Reial, l'exèrcit espanyol i la resta dels poders fàctics de l'Estat.

Les conseqüències les vàrem tenir clares amb ben poc temps: la regressió autonòmica, la LOAPA i sobretot l'avís per a navegants que s'havia acabat el procés autonòmic i que per tant no hi havia ni barca ni mar. Només quedava, com és habitual a Espanya, la Meseta i Madrid com a font de tot el poder. Algú s'havia fet il·lusions?

Han passat 30 anys i què ha canviat? S'admeten respostes!

dimarts, 22 de febrer de 2011

Europa i el sàtrapa

A aquestes hores, les 15 hores del dia 22 de febrer, encara no està del tot clar com poden acabar els esdeveniments a Líbia. Seria reconfortant que el sàtrapa al-Gaddafi hagués de plegar, fos jutjat pel seu propi poble o per un tribunal internacional. Tant se val.

Convé recordar que aquest individu fou el responsable polític de l'atemptat contra un avió de passatgers, sobre de Lockerbie a Escòcia, on varen morir 270 persones. Cal recordar que l'autor material, qui va posar la bomba, fou detingut i al cap de no gaire temps alliberat per raons humanitàries, perquè segons es va dir tenia un càncer terminal, malgrat que determinades fonts informatives mantenen que ha fet vida normal durant molt de temps a Líbia

Al-Gaddafi que es feia dir mots tan “escaients” com revolucionari, líder, pare de la RAU -República Àrab Unida-, va tenir també el seu moment de glòria, per dir-ho d'alguna forma, quan va escriure, publicar i escampar el seu “Llibre Verd”. Algú ho recorda?

El problema com sempre, està en el fet del suport general que ha tingut d'Europa.
El per què? Petroli i matèries primeres, i per tant s'ha anat fent la vista grossa.

Què passarà? Confiem que gent amb seny pugui acabar amb el bany de sang contra la pròpia població i que Europa ajudi als demòcrates, encara que només sigui per rentar-se la consciència.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Joan Majó

L'exministre ha publicat al diari ARA dos articles, un ahir dia 20 i l'altre, avui, dia 21 de febrer. El títol és “Resignació o independència”. Només he pogut llegir el darrer perquè el primer, per causes que no fan el cas, no hi he tingut accés.

Faig referència als dos resums de l'article d'avui. El primer afirma: “Els últims dos o tres anys han suposat un desencís, important, amb el resultat d'un panorama obscur per a l'avenç del federalisme” i el segon concreta: “Si algun dia sóc independentista, serà perquè m'hi han obligat des d'Espanya, però ho seré amb recança”.

Sr. Joan Majó, creu, vostè, encara amb el federalisme? Qui d'Espanya és vol federar amb Catalunya? Si algun dia passa a engruixir les rengles de l'independentisme, pensi que molt possiblement serà una conseqüència lògica de la impossibilitat que Espanya li ofereixi cap altre via.

diumenge, 20 de febrer de 2011

Decidim!

Fa una estona hem tornat de les Cotxeres de Sants on s'ha fet un acte de “Barcelona Decideix” per tal de promocionar la votació del proper 10 d'abril. Potser cal aclarir, que d'una forma avançada, ja s'està recollint el vot per diferents punts de la ciutat.

Realment seria important tenir un bon resultat de participació, concretament a Barcelona, que és la capital del país i per tant té un pes simbòlic que sobrepassa el seu factor numèric.

Sovint s'oblida la gran sort que tenim a Catalunya de disposar d'una capital de la importància i el pes en tots els sentits de Barcelona.

A vegades parlem de la Catalunya interior com si fos la visió ideal del país però ens equivocaríem greument si oblidéssim que Catalunya sense Barcelona no seria res. Hauríem estat dominats i vençuts fa molts anys.

De la capacitat de treball, de la resistència quan ha calgut dels barcelonins n'han sorgit sovint les primeres i les darreres defenses. Barcelona i la resta de catalans estem obligats a treballar junts si volem la llibertat del nostre poble.

Podem fer-ho i ho farem!