divendres, 25 de març de 2011

Com havia de ser, oi?


Sí, senyor! Els tribunals espanyols no han acceptat la legalització de Sortu, tal com totes les fonts preveien.

Els espanyols tenen la virtut de contradir-se a si mateixos. Malgrat haver estat dient temps i temps que si es refusava la violència com a arma d'acció política no hi hauria cap problema per a Sortu o per a qui fos, han tornat a dir que no.

El per què, cal analitzar-lo? Simplement ja ho havien decidit a priori perquè és una decisió política. La classe política en general està ben podrida per un costat i esclavitzada i sotmesa per l'altra.

La regeneració no es veu per enlloc i la submissió a l'estratègia del PP compartida pel PSOE és total.

Per a ells, com deia l'inefable Garzón, tot és ETA. Diríem que fins i tot els nadons fills d'abertzales ja en són membres. Com a bons espanyols que són Garzón, ZP, Patxi López i tutti quanti, podrien recrear el Tribunal de la Inquisició i tornar a promoure la neteja de sang. Seria tot molt més clar.

El que francament és pesat és haver d'aguantar aquesta Espanya, la democràcia espanyola i tot el que se'n desprèn. Cansat i denigrant.

Costa molt de treure'ns-els de sobre, però evidentment és l'únic que a hores d'ara és possible i realista. Ells trenquen, han trencat i trencaran qualsevol camí d'entesa o punt de trobada.

dijous, 24 de març de 2011

Ispansi


En rus vol dir espanyols. Vàrem anar a veure la pel·lícula que sota aquest nom s'exhibeix al Cine Renoir de Les Corts, a Barcelona. Ens feia gràcia pel tema doncs tracta dels nens que anaren a Rússia l'any 1937. Ens hi acompanyà una familiar que va formar part d'aquest col·lectiu.

A part que a ella li va interessar el film, cosa ben normal i comprensible doncs tot allò ho havia viscut en primera persona, a mi particularment em va semblar francament fluixa, per no dir molt fluixa. Sembla una pel·lícula amateur, els actors no resulten gaire creïbles i el guió sembla que no existeixi.

En resum una cosa és el tema que evidentment és interessant però cal recordar que ja s'havia fet en forma de documental o de “docudrama” i fou molt més interessant.

Ispansi, malgrat ser una història de ficció, francament no funciona. Lamentable, però aquesta és la realitat.

dimecres, 23 de març de 2011

Dues mostres


L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, sembla que tingui ganes de protagonisme i no ho dic pas pel debat entre ell i el candidat Xavier Trias. Suposo que tothom qui l'hagi seguit ja n'haurà tret les seves conclusions.

Hi ha dues notícies relacionades amb el Sr. Hereu que francament no el deixen gaire bé.

Per un costat les traves que posa a la consulta de “Barcelona decideix”: l'home ni permet que es pugui fer campanya simplement per demanar la participació. Deu passar que el seu socialisme no es distingeix pas per la democràcia, i si a més es parla d'una consulta sobre la independència, malgrat que no té validesa a nivells “pràctics”, encara més.

Per altra banda que l'Ajuntament de Barcelona, i més concretament el seu alcalde, i el grup que li dóna suport, el PSC/PSOE, encara mantinguin la querella contra Vilaweb per la informació que aquest diari digital va fer sobre l'assumpte de l'actuació del Sr. Vilaró durant la celebració de l'Eurocopa de futbol a la Plaça Espanya resulta sorprenent. Brillant, Sr. Hereu, no s'esbrinen a fons els fets, però això si, si cal es “mata” al missatger.

El que sorprèn és que encara tingui la barra de tornar-se a presentar de candidat. No té ni vergonya ni sentit del ridícul!   

dimarts, 22 de març de 2011

Líbia

Han començat els bombardeigs sobre les zones militars de Trípoli que controlen els homes d'Al Gaddafi. Diuen que s'han iniciat les operacions per tal d'aconseguir el control de l'espai aeri libi.

Podríem dir que ja era hora. Sembla clar que no hi ha cap pensament d'operacions de caire terrestre, i fins i tot sembla que s'accepta la possible continuïtat del Coronel.

És evident que el sàtrapa libi ha fet tots els papers de l'auca en els anys i anys en que ha exercit el poder, des de líder àrab fins a revolucionari “verd” tot passant per cap africà i africanista. Val a dir que també ha estat amic de líders europeus als quals els ha venut gas i petroli.

Fins on arribaran les forces occidentals? Facilitaran un canvi de règim? O simplement ja els anirà bé un règim libi amb el coronel ben afeblit, i així poder negociar i controlar millor les fonts energètiques líbies?

Després de la bomba que va provocar els 257 morts de l'avió sobre Lockerbie i les nul·les conseqüències que se'n derivaren, per desgràcia, es pot esperar qualsevol cosa.

Diumenge passat, després d'una calçotada, comentàrem amb un company professor d'història, la por que ens feia el constant descrèdit de la política i malgrat tot concloguérem que la necessitat de regenerar la política i els polítics és actualment una tasca del tot prioritària i ineludible.