dijous, 31 de març de 2011

La Bíblia


Ahir al vespre, en el Petit Palau de la Música, es va fer l'acte de presentació
de la Bíblia, més concretament de la nova edició, edició popular en tots els sentits, tant pel nombre, 30.000 exemplars, com pel preu, 9'95 euros, a l'abast de tothom.

Varen parlar dotze persones, a més d'altres que sense ser-hi presents van enviar-hi missatges.

Entre les intervencions n'hi hagueren de persones agnòstiques i de creients, però de totes elles la visió fou del tot positiva.

Es feu evident que sense la Bíblia, Occident no seria el que és, Europa no s'entendria
i en general seria totalment incomprensible l'art, la història i la societat actual.

Hem de tenir molt present que els grans codis que encara en certa forma regeixen les nostres societats vénen, procedeixen, de la Bíblia.

És evident que el coneixement de la Bíblia faria menys analfabets als nostres joves, i no només els joves. És ben cert que tindríem molt més clar d'on venim i els per què de moltes altres coses.

Per part meva, la intervenció que més em va agradar va ser la del poeta Joan Margarit.

dimecres, 30 de març de 2011

La conferència


Ahir al vespre, Jordi Pujol, va fer la seva esperada conferència. Ple a vessar com era de preveure, càmeres de fotografies, periodistes i TV a dojo. Grans expectatives, no va decebre.

A part d'enumerar tota la seva trajectòria, principalment les relacions Catalunya-Espanya, va ser ben explícit afirmant amb tota claredat que no se n'havia sortit en el seu intent d'encaixar Catalunya en una Espanya respectuosa i capaç de reconèixer la personalitat de Catalunya.

Va arribar a afirmar que no té cap alternativa a l'opció independentista, malgrat veure-la molt difícil.

En resum, va admetre un fet que moltes altres persones compartim. Que no és possible compartir res amb Espanya, doncs és incontestable que l'únic que pretén l'estat espanyol és convertir-nos en residuals. Aquest és el seu projecte, no en tenen ni en volen cap altre, i això és totalment al marge que es diguin PP o PSOE.

Va explicitar clarament tot el que havia fet per estabilitzar Espanya des de tots els camps i el que n'havia rebut: deslleialtat institucional, recursos de tota mena i males arts.

Finalment l'afirmació que no té arguments per oposar-se a la independència és un clam claríssim que no hi ha cap altre camí. Espanya ens hi empeny. Ara el que cal, el que caldrà, són líders seriosos, plantejaments rigorosos i fer camí.

No ens deixen cap altre opció!  

dilluns, 28 de març de 2011

Baixar al-Assad

El dictador sirià s'hi ha lluït, la repressió ha estat brutal amb més de 50 morts. Deu voler emular al seu pare però el marge per a igualar-lo encara és ampli.

El pare de l'interfecte, encara més dictador que el fill, va assassinar pràcticament tota una població perquè es varen revoltar i els va passar a sang i foc.

No podem oblidar que, aquest “sant baró”, com Saddam Husseim de l'Irak, en el seu temps varen formar part de la Internacional Socialista juntament amb Mubarak, Burguiba i altres “perles” del mateix estil.

La Internacional Socialista tenia una porta d'entrada molt gran, tan gran que fins i tot en va formar part el “socialdemòcrata” italià Bettino Craxi, paradigma del polític lladre i corrupte, que per cert, després de robar i estafar a Déu i sa mare, va haver de buscar refugi a Tunis, brillant metàfora, per cert.

Resulta ben curiosa aquesta obsessió de la socialdemocràcia de donar cabuda a la seva Internacional a tothom, sense mirar-s'hi gaire.

Malgrat tot és ben cert que no tots els polítics són iguals.