divendres, 8 d’abril de 2011

Exercir de CAPITAL el 10 d'abril


Moltes vegades aquesta ciutat de les nostres virtuts i dels nostres pecats, Barcelona,
ha estat utilitzada per fer d'Antipaís o de Contrapaís, com vulgueu.

Molt sovint Barcelona s'ha volgut presentar com la ciutat cosmopolita, la ciutat de les bombes, la Rosa de Foc, “la ciudad de la cortesia” i potser, si hi penséssim una mica més, encara hi trobaríem més fórmules.

Molt poques vegades és presentada com la capital d'un país que es diu Catalunya i, sovint, molts dels seus responsables, alcaldes i regidors han preferit optar per la “segona ciutat d'Espanya”, obviant una vegada més el paper de capital de Catalunya.

Per tal de rescabalar-nos d'aquest paper absolutament fonamental de capitalitat d'un país, és pel que caldria una bona participació i un millor resultat el diumenge dia 10 d'abril.

Barcelona i Catalunya són i han de continuar sent indestriables. País i capital, i per això un bon resultat a Barcelona és tan important. No s'hi val a badar!

Totes les traves posades per l'Ajuntament de Barcelona a la consulta han de ser un estímul per a la participació.

Contra la grisor i la mediocritat, democràcia i participació! 

dimecres, 6 d’abril de 2011

Una bona notícia


Malgrat l'actitud poruga, per dir-ho suaument, de l'Arquebisbat de Barcelona sobre la consulta del proper 10 d'Abril a Barcelona, fet aquest que tampoc ens ha de sorprendre gaire, hi ha alguns aspectes positius que és bo de destacar.

Per exemple, que l'entitat Justícia i Pau des del món del cristianisme convida de manera oberta als catòlics a votar.

Un altre fet a destacar és que a dues mesquites de Ciutat Vella de Barcelona s'ha votat anticipadament i que l'interès sobre el tema ha anat creixent.

Aquest interès per la participació democràtica en un tema com el de la independència de Catalunya és un molt bon símptoma que cal valorar com es mereix.

Aquestes actituds vergonyants, tant de l'Arquebisbat de Barcelona com de l'Ajuntament del Cap i Casal, demostren fins a quin punt estan allunyades de la realitat del País i de l'anquilosament que les tenalla. Farien bé de pensar en el paper d'estrassa que estan fent uns i altres.

dilluns, 4 d’abril de 2011

ZP, CC, JB


Zapatero, Chacón, Bono, posin a qui posin ho tenen fosc. Tots duen la marca PSOE
penjada al coll, i resulta difícil de vendre.

La no presentació de Rodríguez Zapatero com a candidat a les properes eleccions espanyoles era un fet sabut per tothom doncs és un polític totalment exhaurit.

Ha donat tot el que podia donar de si, o parlant clar, potser fins i tot molt més del que es podia esperar.

Era i és un polític feble, sense discurs ni idees. Només ha venut “talante” que de fet no ha implicat res i el discurs ha estat en general buit. En les relacions amb Catalunya ha fet més o menys el mateix que podia haver fet el PP.

Hi ha socialistes catalans que el van creure durant un cert temps i han hagut de reconèixer que res de res: en el sarró només hi portava buidor ideològica i espanyolisme rampant.

Res de nou, tot sabut i conegut! Com deia el Peret, “Enredant per aquí, enredant per allà...”