dimecres, 20 d’abril de 2011

Síria i Cuba


En principi sembla que ben poca relació deu haver-hi entre les dues nacions, i així és, però resulta que a “Les cares de la notícia” del diari AVUI del 20 d'abril apareixen dos breus, un per a cada país, junts.

El primer fa referència a Baixar al-Assad, president, bé, diguem-ho pel seu nom real, dictador de Síria, que ha donat ordres de disparar a l'exèrcit contra el seu poble, i hi ha diversos morts. Diuen que ha fet un pas endavant derogant la llei d'emergència que va imposar el seu pare, un autèntic assassí, l'any 1.963.

A l'altra banda, a Cuba, Raúl Castro, torna a proposar reformes, però evidentment sense tocar res del Règim, ni dels seus fonaments. Saben que el país s'ensorra, que l'economia cubana fa figa, que la societat cubana està feta pols, però no donen llibertat, llibertats que permetin al poble cubà sortir-se'n.

Tant a Síria com a Cuba el que els cal és llibertat i democràcia, la resta són punyetes. Els dictadors haurien de fotre el camp, abans que no acabin morts pels seus pobles. El que sembla clar és que marxaran matant, i matant al seu propi poble si els cal, simplement per defensar els seus privilegis i els seus calés.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Hereu, cada dia pitjor


La magistrada titular del jutjat contenciós 10 de Barcelona ha dictat una interlocutòria en què admet a tràmit el recurs formulat per Barcelona Decideix contra l'Ajuntament de Barcelona per haver impedit la col·locació de banderoles que feien una crida a la participació a les votacions del 10 d'Abril.

El fet de la prohibició de l'Ajuntament parla per si mateix i situa a l'Alcalde a “l'alçada del betum” com dèiem fa anys. Com a màxim representant del Cap i Casal, Jordi Hereu, ha quedat ben retratat.

Un alcalde que arriba a aquestes actituds no pot afrontar els reptes d'una ciutat com Barcelona, no té cap sentit que es torni a presentar. És un inconscient.

Barcelona necessita acabar amb aquesta alcaldia, li cal renovar tot l'equip de govern, ha de tenir, després de 33 anys, un alcalde nacionalista. Ja n'hi ha prou d'aquest “socialisme-elitista” barceloní que ha ofegat la ciutat en aquests darrers anys.

Per un mandat renovador i catalanista a Barcelona! Prou Hereu!


dilluns, 18 d’abril de 2011

França, com sempre


El darrer afer d'evitar l'entrada del tren procedent d'Itàlia, en el qual hi anaven grups d'immigrants tunisians que volien entrar a França, demostra una de les greus malalties de l'Estat francès, i evidentment, del poble francès.

No és pas el primer símptoma de la xenofòbia i el racisme dels francesos. Hi ha hagut molts altres fets del mateix estil per deixar-ho com un fet anecdòtic més.

El govern italià en aquest cas no ha fet res més que aplicar la legislació europea que permet la lliure circulació per l'espai Schengen.

França ha demostrat una vegada més que l'única Europa que vol i promociona és aquella que és una simple extensió de França, de la “grandeur de França”.

Si per aconseguir i augmentar aquesta “grandeur” s'han de saltar la legislació i els acords de la Unió Europea, cap problema, ho fan i ja està.

França continua sent, i sembla que no vulgui deixar de ser-ho, el malalt d'Europa, i pretenen ser la gran potència del vell continent. Encara no s'han adonat que el seu paper a la política mundial és de fa temps, secundari.

Ara bé, sempre que puguin extrapolaran els problemes vers els veïns i els faran pagar els plats trencats.

A França no se la pot tenir per aliada mai de la vida perquè et trairà sempre que li convingui.