divendres, 13 de maig de 2011

A Síria, el que vulguin...


Una altra vegada igual. La geoestratègia marca el desenvolupament dels fets.

A Síria, els assassins tenen via lliure perquè els actuals dirigents tenen el vist i plau
de la comunitat internacional, no d'una forma explícita, però si implícita.

La seva situació la fa important i per tant tot això passa per sobre dels crims del règim que esclafen a l'oposició amb tota impunitat. Els que manen saben que poden fer-ho perquè la pressió internacional no existirà.

Hi ha ciutats assetjades per tancs que quan rebin les ordres oportunes hi entraran, i si cal, a sang i foc, sense miraments de cap tipus. El districte de Bab Amro a la ciutat d'Homs, la tercera ciutat més gran del país, està assetjada per l'exèrcit sense aigua ni electricitat.

Baixar al-Assad no tindrà cap problema per emular al seu pare quan l'any 1982 va provocar la mort de més de 20.000 persones a Hama, una de les repressions més salvatges i sagnants de la història.

I Occident i les democràcies, què? Doncs res de res, tapar-se els ulls i si cal alguna declaració humanitària. Fastigós, oi? Doncs sí, la veritat.

Però no us preocupeu que la “progressia”, si és que encara existeix, té altra feina i a la seva agenda, Síria, no hi entra. Algú se'n sorprèn?  

dimecres, 11 de maig de 2011

Reiteratiu, pesat i cansat...


Tot el debat sobre la posició dels diputats del PSC/PSOE al Congrés de Diputats sobre el tema dels 1.450 milions del Fons de Competitivitat és sobrer i ho sap tothom que tingui dos dits de cervell.

Res ha canviat fins ara dins del PSC/PSOE, o si voleu, diguem-ne els “socialistes catalans”. Una cosa certa és el fet que el partit està sense direcció i per tant encara és més dependent del PSOE, però això no canvia res de res.

Ha estat així des del moment en que es van sotmetre al PSOE i varen quedar com a federació catalana. L'afer de la Loapa ho va acabar d'adobar i el caràcter catalanista va quedar definitivament diluït i castrat. Aquest són els fets, ben coneguts i reconeguts.

M'agradaria saber el perquè de l'embolic d'aquests dies sobre el paper dels socialistes dirigits encara per José Montilla.
Com diuen els anglesos, els fets són tossuts.      

dimarts, 10 de maig de 2011

Quin esperit?


En el diari ARA d'avui, dia 10 de maig, a la secció internacional hi ha tot un article signat per Juli Martí titulat: “Els socialistes francesos es disputen l'esperit de Mitterrand”. El títol m'ha deixat bocabadat. L'he llegit, i he vist que avui fa trenta anys de l'accés al poder de François Mitterrand i es veu que el PSF -Partit Socialista Francès- ho ha celebrat.

El socialisme, o la socialdemocràcia, com més us agradi, ja fa temps que està força desnaturalitzada i sovint ben poques diferències demostra amb els governs de diversos països d' Europa tant amb els de tipus democratacristià, liberal o fins i tot conservador.

Que els socialistes francesos actuals es disputin l'esperit-Mitterrand resulta francament trist. Potser caldria preguntar-se de quin Mitterrand parlen: del mentider que fins i tot es canviava la seva biografia per amagar la seva col·laboració amb el govern de Vichy del Mariscal Petain, del que governava com un monarca a la republicana França o de quin.

Francament, caldria esperar del socialisme francès una renovació tant de les seves idees com del seu estil i no pas un retorn a èpoques passades.









dilluns, 9 de maig de 2011

Boig o mala llet?


Llegeixo al dia ARA, de 9 de maig, pàgina 7, secció “aratemadeldia” dins de l'apartat “Vist, sentit i llegit” la següent frase de Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, i candidat a la reelecció: “ZP va començar amb la història del seu avi (afusellat per Franco). No li va transmetre la tendresa que transmeten els avis als seus néts”.

Cal tenir l'ànima ben bruta per expressar tal quantitat de mala bava. El que devia rebre el tal Camps dels seus progenitors només devia ser auto odi que l'ha acabat convertint en el que avui és, un personatge llefiscós, trist i rata de sagristia, per no dir-ne més.

Resulta fins i tot angoixant seguir parlant d'un personatge com aquest!