dimarts, 24 de maig de 2011

Seguim amb "els indignats"


Ja he opinat sobre el tema, però el fet d'haver rebut uns quants comentaris sobre la qüestió m'hi ha fet tornar.

Ni aquests debats que diuen que realitzen, ni les resolucions que es voten a mà alçada, ni el caràcter assembleari que tant defensen no em mereixen, francament, gaire confiança.

La simplicitat de determinats debats així com les receptes simplistes de certes propostes i resolucions fan que ho observi tot plegat amb molt d'escepticisme.

La complexitat dels problemes socials i econòmics no es poden resoldre amb esquemes senzills, ni les propostes ho han de ser.

Fer arribar a la societat conclusions simplistes en la situació actual és enganyar, és prendre el pèl.

El que seria honest i necessari fora explicar les situacions reals, explicar com s'hi ha arribat, quins responsables i quines responsabilitats, perquè n'hi ha i aniria bé de personalitzar-les, però tot això s'ha de fer seriosament i anant a fons

Que ningú s'ho prengui malament però el xou de fer botar les pilotes del diumenge, fer repicar cassoles a les 9 del vespre, canviar les flors dels jardins de la Plaça, em sona tot plegat a accions d'adolescents i d' infants d'esplais. Amb tot això no es va enlloc!


dilluns, 23 de maig de 2011

Després de les eleccions


Les eleccions municipals d'ahir, 22 de maig, han estat un triomf de CIU. És un fet que s'explica tant per la derrota del PSC/PSOE com d'ERC que paguen les darreres conseqüències d'aquella aposta estratègica que fou el tripartit.

La societat ha fet pagat tant a ERC com als socialistes aquell artefacte que va representar el tripartit. S'ha passat comptes amb els creadors i protagonistes d'aquella l'entabanada mental.

La darrera caiguda del PSC/PSOE significa la fi d'un cicle. Els pensadors socialistes i socialdemòcrates tindran feina a esbrinar els perquès de la derrota i principalment a mirar de posar al dia la seva ideologia que ha envellit molt i molt de pressa. No ho tenen fàcil, però quan abans s'hi posin millor.

La socialdemocràcia sembla que hagi perdut el nord i la sensació és que no sap com trobar els seus referents en temps de crisi. Varen ser un element clau, conjuntament amb la democràcia cristiana de la creació i sosteniment de l'estat del benestar, però això s'ha acabat.

Els cal un nou discurs per afrontar la crisi i per fer arribar un missatge creïble als ciutadans que els resituï dins l'espai central. I no és una qüestió de posar simples pedaços i fer com si res hagués passat. Només una anàlisi seriosa i aprofundida i un replantejament general els pot reconduir vers la centralitat que havien tingut fins ara.